Els símptomes d'incontinència urinària es divideixen principalment en tipus d'estrès, urgència i tipus mixt.
Fuga d'estrès amb tos
Les fuites d'estrès amb tos es refereixen a les fuites d'orina involuntàries que es produeixen durant un episodi de tos. Aquesta és una manifestació clàssica de la incontinència urinària d'esforç, resultat d'un augment sobtat de la pressió intraabdominal que supera la pressió de tancament uretral.
Aquesta manifestació és freqüent en dones postpart, dones postmenopàusiques i aquelles amb tos crònica. Quan la pressió intraabdominal augmenta bruscament, la pressió de la bufeta supera la resistència uretral, fent que s'escapi una petita quantitat d'orina. L'entrenament muscular del sòl pèlvic pot millorar eficaçment aquest símptoma.
Fuga-induïda per esternuts
Les fuites-induïdes per esternuts es refereixen a les fuites d'orina involuntàries que es produeixen durant un esternut. Això comparteix el mateix mecanisme que la fuita induïda per la tos i cau sota la incontinència urinària d'esforç.
Aquest tipus de fuites també resulta d'un augment sobtat de pressió. Els esternuts provoca una ràpida contracció diafragmàtica i un fort augment de la pressió intraabdominal. Si el suport del sòl pèlvic és feble, no es pot mantenir el tancament uretral. Evitar aixecar pesades i tractar la rinitis al·lèrgica pot reduir els episodis.
Fuga amb activitat física
Les fuites amb activitat física es refereixen a les fuites d'orina que es produeixen durant activitats com córrer o saltar. Aquesta és una forma més severa d'incontinència urinària d'esforç, que indica un deteriorament important de l'esfínter uretral o del suport del sòl pèlvic.
Aquest símptoma es nota especialment durant l'exercici d'alta intensitat, i moltes dones es veuen obligades a abandonar els esports estimats. Amb la rehabilitació específica del sòl pèlvic o la cirurgia mínimament invasiva, la majoria dels pacients poden recuperar la seva capacitat per fer exercici.
Riure-incontinència urinària induïda
La incontinència urinària induïda per riure-es refereix a la fuita d'orina involuntària que es produeix durant un riure intens o quan els músculs abdominals es contrauen amb força. Aquesta també és una forma d'incontinència d'estrès, directament relacionada amb un augment sobtat de la pressió intraabdominal.
Aquesta situació sovint és vergonyosa i fa que els pacients evitin riure lliurement. El problema principal és la pressió insuficient de tancament uretral. A més de l'entrenament del sòl pèlvic, ajustar els hàbits de micció (per exemple, buidar la bufeta abans de les activitats) pot ajudar a alleujar el símptoma.
Fuga associada a la urgència
Les fuites associades a la urgència es refereixen a les fuites d'orina que es produeixen juntament amb un fort i sobtat desig d'originar, sense temps suficient per arribar al vàter. Aquest és el segell distintiu de la incontinència urinària d'urgència, generalment causada per contraccions involuntàries del detrusor.
Els pacients amb aquest símptoma sovint el descriuen com "un impuls sobtat que no puc aguantar". Pot ocórrer de diverses a desenes de vegades al dia, afectant greument la vida social i la feina. La teràpia conductual (com ara la micció retardada) i els medicaments poden reduir la freqüència dels episodis.
Pèrdua del control de la bufeta
La pèrdua del control de la bufeta es refereix a la incapacitat de retardar la micció una vegada que se sent la necessitat, donant lloc a una fuita involuntària. Això també s'inclou en la incontinència urinària urgent, posant èmfasi en la pèrdua del control inhibitori.
Els pacients amb aquest símptoma solen ser conscients de la necessitat, però no poden suprimir el reflex de micció. L'entrenament de la bufeta i les contraccions ràpides del sòl pèlvic poden ajudar a allargar el temps. En casos greus, es pot considerar la teràpia de neuromodulació.
Incontinència insensible
La incontinència insensible es refereix a la fuita d'orina involuntària que es produeix sense cap avís o sensació de plenitud de la bufeta. Això sovint s'inclou en incontinència total o per desbordament, que s'observa habitualment en la bufeta neurogènica o en danys greus de l'esfínter uretral.
Els pacients amb aquest símptoma sovint no saben quan es produiran fuites i necessiten coixinets o bolquers. Les causes inclouen un deteriorament dels nervis sensorials de la bufeta o una resistència uretral extremadament baixa. El tractament ha d'orientar-se a la malaltia subjacent, com ara el cateterisme intermitent o la implantació d'esfínter urinari artificial.
En altres paraules, identificar correctament els símptomes d'incontinència urinària guia la direcció correcta del tractament (entrenament del sòl pèlvic, medicació o cirurgia).
Preguntes freqüents (FAQ)
P1: Fuga amb tos: és greu?
A: No necessàriament. Els episodis lleus i ocasionals poden millorar amb els exercicis del sòl pèlvic. Si es produeix amb freqüència i afecta la vida diària, es recomana una avaluació mèdica.
P2: Es poden curar les fuites induïdes per riure?
A: Majoritàriament sí. Els casos lleus a moderats responen bé als exercicis de Kegel; els casos greus poden beneficiar-se de la cirurgia mínimament invasiva.
P3: Urgència sobtada que no puc aguantar: quin és el problema?
R: Aquesta és la incontinència urinària d'urgència típica, sovint associada amb la bufeta hiperactiva. La teràpia conductual, els medicaments o la neuromodulació són opcions.
P4: No hi ha cap sensació, però encara hi ha fuites: què he de fer?
R: Busqueu una avaluació mèdica ràpidament per descartar una deficiència de bufeta o esfínter neurogènica. Segons la causa, les opcions inclouen cateterisme intermitent, esfínter artificial o neuromodulació sacra.
Etiquetes populars: símptomes d'incontinència urinària, Xina, preu, llista de preus, pressupost, cost
