La bufeta hiperactiva (OAB) i l'ansietat estan estretament relacionades, cosa que pot crear un cercle viciós. Els estudis demostren que l'ansietat pot afectar la funció de la bufeta a través del sistema neuroendocrí, mentre que els símptomes de la VH com la urgència i la freqüència urinàries poden agreujar l'estrès psicològic, provocant o empitjorant l'ansietat.
Mecanismes neuronals: en un estat d'ansietat, el sistema nerviós simpàtic es torna hiperactiu, provocant potencialment contraccions anormals del múscul detrusor de la bufeta (el múscul que controla la micció), donant lloc a urgència i freqüència urinàries. A més, l'ansietat pot activar l'eix hipotalàmic-hipofisi-suprarrenal (HPA), alliberant hormones de l'estrès (com el cortisol) i afectant la neuroregulació de la bufeta.
Manifestacions del comportament: els individus ansiosos poden centrar-se massa en els símptomes físics, fent-los més sensibles a la plenitud de la bufeta i comprovant amb freqüència les seves necessitats d'orinar, donant lloc a una "freqüència urinària psicogènica".
Evidència clínica: les enquestes epidemiològiques mostren que aproximadament el 30%-40% dels pacients amb OAB també experimenten ansietat o depressió; Els experiments amb animals també han confirmat que l'estrès crònic pot induir una bufeta hiperactiva.
